TeatreIB

(Sant Llorenç des Cardassar, 1963). Director teatral. Es formà a l'Institut del Teatre de Barcelona (1986-1989). Ha dirigit els muntatges següents: les obres de creació pròpia Zòmit. La solidesa del fang dins un safareig d'aigua i Assaig d'Hac, estrenades al Teatre Municipal­ de Manacor (1988 i 1990); L'alfabet de l'aigua. Quan les gotes no saben on caure, presentada en el Mercat de les Flors (1996); Peep-Show Verona. Variacions Shakespeare, a la Sala Artenbrut (1999); L'home de la flor a la boca, de Luigi Pirandello, a l'Institut del Teatre (1989); Don Giovanni, de Wolfgang Amadeus Mozart, al Teatre Fortuny de Reus (1991); Carmen (1991), de Joan Casas i Antoni Rumbau, al Teatre Malic; Mi resta la speranza, a partir d'obres de Mozart i Georges Bizet, presentada a Reus (1992); La nit just abans dels boscos, de Bernard-Marie Koltès, al Teatre Malic (1993); DesNUDOS, versió castellana de NUS de Joan Casas, que va presentar a Biscaia (1993); El mercat de les delícies, de Ramon Gomis, al CDGC-Teatre Romea (1993); El joc de l'impudor, d'Hervé Guibert, al Teatre Malic (1994); Repúbliques, de Lluís-Anton Baulenas, al Sitges Teatre Internacional (1995); Abans de la jubilació, de Thomas Bernhard, a la Sala Beckett (1996); A pas de gel en el desert, d'Enric Nolla i Gual, estrenada al Festival de Teatre de Sitges (1996); La dida, de Salvador Galmés, dramatúrgia de Maria Antònia Oliver­, al Teatre Principal­ de Palma (1996); Valencia, de Paco Zarzoso, a la Sala Beckett (1997); Perifèria Koltès, de Bernard-Marie Koltès, a la Sala Beckett (1998); Cantonada BROSSA, de Joan Brossa, al Teatre Lliure (1999); Hurracan, d'Enric Nolla, a la Sala Beckett (2000); L'elisir d'amore, de Gaetano Donizetti, a Calvià (2000); El coronel ocell, de Hristo Boitxev, al Teatre Nacional de Catalunya (2000); Els enamorats, de Carlo Goldoni­ a l'Auditòrium sa Màniga­ (2001); Una vida al teatre, de David Mamet, al Teatre Malic (2001); Trèmolo, de Rafel Duran, Gabriel Jordà­, Marta Barceló­ i Francesc Segura­ (2001); La dama enamorada, de Joan Puig i Ferreter, al Teatre Nacional de Catalunya (2001); Carmen (2002), de Georges Bizet, al pati de la Misericòrdia de Palma; i L'enfonsament del Titànic (2002), adaptació del poemari de Hans Magnus Enzensberger, al Sitges Teatre Internacional. També ha fet l'assessorament escènic del muntatge A doble espai, de Gom Teatre­, sobre textos de Miquel Àngel Riera i Damià Huguet, estrenat al Teatre Principal de Palma (1997). En general, es decanta clarament per les dramatúrgies contemporànies, tot i que també ha dirigit autors clàssics. Per altra banda, ha participat en els tallers de l'Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona (1996-2000), ha col·laborat en la revista El Público, ha treballat en la reconstrucció de drames sacres medievals, ha coordinat el cicle de monòlegs “De l'autor a l'actor” (CDGC), i ha fet alguna incursió en el cinema. Finalment, ha participat en l'enregistrament del disc No dóna gran cosa més l'agre de la terra (2001), que recupera música tradicional mallorquina. (PSB)