TeatreIB

Sinopsi

Varis membres i treballadors (5 alumnes, 2 professors, el conserge i el jardiner) d’un reconegut conservatori de música europeu han estats expulsats del centre. Els alumnes (saxo alt, saxo baix, trompeta, trombó i percussió), malgrat haver mostrat símptomes de virtuossisme, han corromput les normes de conducte de forma reiterada, la qual suposa l’expulsió del conservatori. Als 2 professors (tuba i clarinet) se’ls ha acudit justificar els actes i l’actitut llibertina dels seus alumnes, davant la junta de govern, en un intent de salvar la vida i el futur dels joves músics. Els han fotut al carrer i els han imposat una sanció de 37 anys sense exercir de pedagogs en cap centre d’educació musical europeu. El conserge (percussió) s’havia fet amic dels joves i còmplice d’alguns dels seus divertiments, especialment els que tenien lloc de nit i fora del centre. De jove, havia servit a les milícies anarquistes participant com a percussionista a les bandes musicals que animaven els fronts. Ell controla les entrades i sortides del centre i te les claus de totes les portes. L’autoritat del centre no ha pogut aportar proves físiques ni de testimonis que el relacionin amb les fugues i els desgavells nocturns dels alumnes expulsats. Però la intesa amistat amb els joves és evident i... perquè no jubilar-lo, han pensat els directors de la junta. I els presidents l’han jubilat. El que te un bon “marrón” és el jardiner (megàfon), se l’acusa de tenença de drogues i distribució d’aquestes a l’alumnat del centre. Li demanen cinc anys entre d’altres coses però, durant l’espera del judici, simplement ha de anar ha signar cada horabaixa a una comisaria de l’estat. No te cap testimoni a la contra però a la seva camioneta hi han trobat restes de marihuana per tot arreu. I sí, és el poveïdor d’herba, i tothom ho sap, però ningú ho dirà. El cas és que, per sorpresa, s’han trobat tots esperan un bus, camí de Mallorca. És Santa Llúcia i, tot i que cap d’ells va de sants, el do de la benaventurada casualitat els ha seduït i han decidit agafar els trastos i tocar al carrer, que és on els han fotut. Han muntat un espectacle basat en la seva història on els temes van acompanyats de coreografies inspirades en les fugues nocturnes, concerts clandestins, farres destructives, etc. Comencen amb el color de posat elegant i solemne que han adquirit al conservatori i a partir d’aqui es van desprenen dels formalismes a través del joc de coreografies i de música explosiva. Toquen temes de música dels Balcans, Funky, Disco, Brasilera, Ska, Rock and Roll. O improvisen i provoquen, doncs això és el què busquen, provocar una festa, desbaratar la població amb el seu pas i deixar un rastre de llibertat.