TeatreIB

Sinopsi

Sempre m'han agradat els cans. I les cusses. Som canera per naturalesa. Tenc un conte començat i no acabat mai d'un ca que vaig tenir als anys setanta. Li deien Foc. No vaig acabar mai el conte perquè no trobava el to, la veu, del gos. I és que els quissos i les quisses no són com els homes i les dones, encara que el Papa d'abans digués que també tenen animeta. Ànima no ho sé, si en tenen, però sí que tenen sentiments, mesclats amb instint: Amor, fòbies, alegries folles, penetes i coses d'aquestes. Tenen, cadascun i cadascuna, el seu caràcter, la seva idiosincràsia, la seva individualitat. Com tots els animals del món, inclosos els humans. Na Blanqueta i na Mel són les meves amigues i he intentat fer-les parlar a elles. N'he fet dos contes, una "transcripció aproximada", que n'Assun Planas ha dramatitzat. Esper i desig que vos agradi. Maria-Antònia Oliver. Estiu de 2007.